PUNT DE LLIBRE

Explicada en primera persona com una narració i sense cap diàleg, només amb la veu de la filla d'una família alemanya que espera al pare per sopar. Durant aquest temps, es va desenteallant el tracte del pare envers els membres familiars, la mare, una filla i un fill. La dominació, maltractaments masclistes, tan físics com psicològics, fan que aquesta família, en aquest dia en que el pare no arriba per sopar, és qüestionin la situació a la que es troben sotmesos.

La llibreria dels divendres és una història senzilla, amb personatges on hi queden reflectides les pròpies característiques de caràcter. Una llibreria que també té al fons del local, una cafeteria i ofereixen begudes i menjars. La llibreria "on tothom troba el llibre que necessita llegir", té una trapa que condueix al magatzem ple de llibres. El magatzem està ubicat en una estació de metro que mai s'ha usat, i que ara té una utilitat especial. Escrita amb molta elegància, educació, prudència i tendresa, fa sentir l'ambient i l'atmosfera del lloc que es descriu.

A la Girona grisa, en el moment en que Europa estava en guerra, arriben un grup nombrós de nens i nenes austríacs refugiats que seràn acollits en diferents cases, entre ells la Nora. Ella va a parar a casa dels  Figueres Xifra, un metge falangista afí al règim i la seva dona una "rosega altars". Anomenats "una família de bé" al bell mig del Barri Vell. Per ells la cristianitat era una bandera, una simple façana. No existia la bondat en aquella família. Ni tampoc cap indici de virtut humana. Tots els altres nens vàren ser retornats al les seves famílies, menys la Nora que va romandre a casa del Dr Figueres fent de minyona i escarràs. A Girona encara hi viuen els seus tres fills.

La història d'unes generacions de persones, en aquest cas dones, que es van transmetent el do de l'olfacte. Comença amb la vida d'una padrina remeiera i la seva que van per les contrades a vendre els remeis, ungüents i herbes. De com aquests coneixements que guarden en la memòria i en una llibreta que es passen de generació en generació els va ajudant per solucionar situacions, algunes de perilloses, al llarg de tota la història. Fins arribar al l'època de la pandèmia on la rebesnéta troba el seu lloc a la vida gràcies al do que també ha adquirit. Una història entranyable i àgil de llegir.

La relació de les dones amb el món que no és nostre, si no dels homes.  Comença el llibre explicant que des de fa gairebé 3000 anys, en la Odisea d'Homer. El fill d'Ulises i Penélope, en Telemaco. Aquest procés és descriu quan la Penélope baixa de les seves habitacions i proposa a qui està cantant un tema més alegre que no pas el que interpreta. Però al mateix moment intervé el Telemaco que li diu: Mare. Torna al dins de casa i ocupat de les teves labors pròpies, el fus i la filadora....El relat estarà al càrrec dels homes, i sobretot al meu. Meu, és doncs, el govern de la casa. I així va explicant la dificultat de les dones per encaixar en una estructura masculina. Analitza el poder femení que en comptades ocasions ha tingut la dona. L'exemple a l'antiga Atenes, la comèdia d'Aristòfanes, que porta per nom la de la seva protagonista, Lisístrata. Es tota antibala del segle V a.C. Un feminisme combatiu a través d'una vaga de sexe, amb el lideratge de Lisístrata, o...