ELS JARDINS DE LA NORA - Benet Salellas

-
A la Girona grisa, en el moment en que Europa estava en guerra, arriben un grup nombrós de nens i nenes austríacs refugiats que seràn acollits en diferents cases, entre ells la Nora. Ella va a parar a casa dels 
Figueres Xifra, un metge falangista afí al règim i la seva dona una "rosega altars". Anomenats "una família de bé" al bell mig del Barri Vell. Per ells la cristianitat era una bandera, una simple façana. No existia la bondat en aquella família. Ni tampoc cap indici de virtut humana.
Tots els altres nens vàren ser retornats al les seves famílies, menys la Nora que va romandre a casa del Dr Figueres fent de minyona i escarràs.
A Girona encara hi viuen els seus tres fills.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MUJERES Y PODER - Mary Beard

-
Imatge
La relació de les dones amb el món que no és nostre, si no dels homes.  Comença el llibre explicant que des de fa gairebé 3000 anys, en la Odisea d'Homer. El fill d'Ulises i Penélope, en Telemaco. Aquest procés és descriu quan la Penélope baixa de les seves habitacions i proposa a qui està cantant un tema més alegre que no pas el que interpreta. Però al mateix moment intervé el Telemaco que li diu: Mare. Torna al dins de casa i ocupat de les teves labors pròpies, el fus i la filadora....El relat estarà al càrrec dels homes, i sobretot al meu. Meu, és doncs, el govern de la casa. I així va explicant la dificultat de les dones per encaixar en una estructura masculina. Analitza el poder femení que en comptades ocasions ha tingut la dona. L'exemple a l'antiga Atenes, la comèdia d'Aristòfanes, que porta per nom la de la seva protagonista, Lisístrata. Es tota antibala del segle V a.C. Un feminisme combatiu a través d'una vaga de sexe, amb el lideratge de Lisístrata, o...
Més informació