MUJERES Y PODER - Mary Beard

La relació de les dones amb el món que no és nostre, si no dels homes. 

Comença el llibre explicant que des de fa gairebé 3000 anys, en la Odisea d'Homer. El fill d'Ulises i Penélope, en Telemaco. Aquest procés és descriu quan la Penélope baixa de les seves habitacions i proposa a qui està cantant un tema més alegre que no pas el que interpreta. Però al mateix moment intervé el Telemaco que li diu: Mare. Torna al dins de casa i ocupat de les teves labors pròpies, el fus i la filadora....El relat estarà al càrrec dels homes, i sobretot al meu. Meu, és doncs, el govern de la casa.

I així va explicant la dificultat de les dones per encaixar en una estructura masculina.

Analitza el poder femení que en comptades ocasions ha tingut la dona. L'exemple a l'antiga Atenes, la comèdia d'Aristòfanes, que porta per nom la de la seva protagonista, Lisístrata. Es tota antibala del segle V a.C. Un feminisme combatiu a través d'una vaga de sexe, amb el lideratge de Lisístrata, on les dones proven d'obligar als seus marits a posar fi a la guerra contra Esparta, negant-se a ficar-se al llit amb ells fins que els hi facin cas. Durant la representació els homes donen voltes per l'escenari amb unes ereccions ben incòmodes (potser és aquest el poder, que per cavernícola, seria el més efectiu).

Analitza també el poder d'algunes dones com Angela Merkel i Hilari Clinton i la mimètica emprada per tal d'adaptar-se al sistema masculí.

AMPA contraportada: "No és fàcil haver encajar a las mujeres en una estructura que, de entrada, está codificada como masculina: lo que hay que hacer es cambiar la estructura"